Llegint a Joan Campàs i la teoria del caos... m'he vist de sobte navegant per Internet i buscant més informació que m'ajudés a aclarir els conceptes i a entendre d'una millor manera tot aquest entramat!
De sobte, m'he trobat amb aquest vídeo que resulta molt clarificador i crec que pot ser d'utilitat per a aquelles persones que també estiguin estudiant aquest tema!
Per últim, m'agradaria compartir amb vosaltres una petita reflexió...
És curiós com els estudiants hem canviat la nostra manera d'estudiar... o si més no, com a mínim, jo veig molta evolució en la Laura de fa 20 anys i en l'estudiant actual.
Ara no sóc incapaç d'estar llegint quelcom sense buscar vídeos, imatges, comentaris o altres fonts que parlin del mateix que jo estic estudiant... Si a això li afegim que per fer-ho utilitzo Internet i que començant buscant una cosa acabo aprenent i investigant d'altres que no tenen res a veure amb la recerca original... el que tinc molt clar és que la síndrome de pèrdua global és una realitat per mi, com diu Joan Campàs " el gran problema dels hipertextos rau, doncs, en la potencialitat de pèrdua davant un entorn del qual no coneixem límits"
Començo a sospitar que la hipertextualitat és més present del que jo creia...
Hola Laura,
ResponderEliminarGràcies pel vídeo ! molt aclaridor.
Sobre la teva reflexió, tens tota la raó, amb aquesta societat on tenim tota la informació a un click, ens és impossible limitar-nos a allò que llegim o escoltem, quan un tema ens interessa i ets una persona inquieta tenim la necessitar d’ampliar el nostre coneixement. L’ hipertext ens dona l’oportunitat. Com dius, busquem i busquem i res tenim a veure amb les persones que érem fa uns anys. Ara, per sort, tenim l’oportunitat si volem d’ampliar els nostres coneixements amb una facilitat i rapidesa que poc ens imaginàvem fa 20 anys.
Xell
La veritat és que si...i segur que d'aquí 20 anys ens preguntem com vivíem sense...."x"... jejeje
ResponderEliminarHola Laura,
ResponderEliminarPrimer indicar que realment el vídeo és força aclaridor, això de la teoria del caos ha estat difícil de rossegar!!
Respecte al teu comentari, sí que tenim la sensació que els hipertextos ens permeten saltar per tot arreu i no concretar en res. Però tanmateix tenim les eines per evitar-ho: seguir un camí concret de cerca de quelcom específic. En principi en l'interior d'una pàgina web els enllaços haurien de poder facilitar aquests itineraris...