Ximi Reilly (2017,12,14) recuperat de http://facebook.com
Aquesta entrada en el bloc tracta sobre els MEMES i concretament sobre un meme que em van reenviar i que em va crear tal indignació que vaig decidir en el seu moment investigar-lo i utilitzar-lo com a eina d'anàlisi en una altra assignatura.
Amb aquest pretenia fer una reflexió sobre els mitjans de comunicació en la societat contemporània, la cultura de masses i la cultura popular. Per això analitzaré aquest MEME des de la perspectiva intertextual ja que aquesta ens permetrà veure el paper que juguen les xarxes socials en el entramat dels mitjans de comunicació i el sentit de la producció i el consum d’imatges.
Per començar, cal
descriure aquest meme. En ell apareix un home amb uns tirants grocs i vermells
que té una mà alçada i una expressió de sorpresa. Si observem amb atenció, ens
adonarem que és un “meme-zoom” un meme que a primer cop d’ull sens presentaria
només el que trobem dins del requadre negre que representa la televisió i el
que s’està informant i, posteriorment ens permetria veure tot el que hi ha al
darrera de la noticia i que a priori canviaria el significat de la notícia.
Josep Lluís Fecé Gómez,
defensa que la comunicació s’estudia a partir de les dinàmiques en les que es
produeixen[1].
Així doncs, per analitzar aquest MEME una de les primeres coses que cal
observar detingudament és la seva font, el MEME de referència correspon a un
compte de Facebook gestionat per Ximi Reilly. Aquest és dibuixant i propietari
d’una botiga de còmics. Pels seus posts en Facebook i Twitter podem parlar d’un
jove d’ideologia anàrquica i sobretot un gran crític dels polítics que
actualment governen l’Estat, com també dels mitjans de comunicació.
Partint d’aquest fet, la
intenció que tenia aquest MEME és multidireccional. M’explico, en primer lloc,
critica directament una cadena de televisió ja que segons Ximi R, no està donant
la informació completa d’una notícia, sinó que està manipulant aquesta,
sesgant-la i mostrant només allò que a priori sembla que l’interessa a la
cadena. D’aquesta manera connecta la
cadena amb una ideologia de dretes o fins i tot feixista. De fet, és una forma
molt directa de senyalar complicitats. Segons l’autor, la cadena mostra només
allò que vol en funció dels seus interessos propis i, com es completament
oposat al pensament de l’autor d’aquest MEME, ell ho critica mitjançant aquest
i d’aquesta manera, tal com diu Stuart Hall[2], els MEMES en general, i aquest en particular, intenten donar
una representació adequada al marc mental que es vol implementar sobre un
determinat fet.
Per altra banda, actualment, on els nacionalismes estan més
presents que en altres èpoques, interessa “vendre” que l’atac s’ha produït
únicament pel fet de ser espanyol. Tot obviant que Víctor López, l’home que
portava els tirants, era simpatitzant de la Falange espanyola. Justament, és
això el que denuncia l’autor del MEME, que no es doni tota la informació del fet que es
produeix a Saragossa i només es destaqui aquella part que a priori crearà
alteració, conflicte i més distanciament entre les parts afectades. De fet la
primera vegada que aquesta cadena dóna la notícia sembla que ha estat un català
el que ha comés l’atrocitat. I això em porta a reflexionar sobre els conceptes
de poder i veritat. La televisió un mitjà tan potent i de tanta difusió pot
convertir en veritat qualsevol informació que es transmeti, però els MEMES també ja que compten amb el poder de les xarxes
socials i la seva difusió és igual o més potent que la televisió. De fet, aquest
MEME ja s’havia compartit més de 5000 vegades el mateix dia de creació. La
realitat és que MEMES com aquest van
provocar que hores més tard que sortís la primera notícia, es comencés a parlar
de qui era Víctor López, quina era la seva ideologia i què va provocar la
baralla que el va portar al fatal desenllaç; quelcom que no s’havia plantejat
quan es dóna la informació per primer cop. Sigui quina sigui la veritat, el fet
que el MEME fos viral va fer que aquest
arribés a tota mena de receptors, i això va comportar que molta gent donés el
meme per fals i manipulador – lectura d’oposició-[5 però molts altres, com les
cadenes de televisió que no són les que surten al MEME, se’l van creure –lectura dominant- i van reeditar la
notícia. També, com sempre succeeix, va haver-hi receptors que dubtaven i no serien capaços de posicionar-se
sobre la veracitat o no del MEME –lectura
negociada-.
Arribats
a aquest punt, cal dir que probablement l’emissor pretén despertar consciències
però evidentment afins a la seva visió i ideologia, i això ens porta a
qüestionar l’escola de Frankfurt des de l’autonomia de la cultura. És a dir,
malgrat una ideologia dominant que pretén imposar-se, el públic dels MEMES que és heterogeni el consumeix, construeix el seu propi
significat en funció dels seus coneixements i per tant pot ser productor
d’altres significats alhora. Això ens demostra que s’ha acabat amb el sistema
hegemònic i s’han descentralitzat els canals d’informació. A més a més, cal
afegir que aquest MEME es pot treballar
des del context de la producció i de la recepció, però també des del context de
la comunicació on emissor i receptor es preocupen de l’actualitat del nostre
país i que s’extrapola en la visió del MEME.CONCLUSIÓ
L'emissor fa ús de les noves tecnologies i des d'una
posició de poder -a priori-, controla molt bé tots els processos, la producció,
la representació, la identitat, el consum i la regulació. Els artefactes
culturals dins la xarxa naveguen i són interpretats lliurement. La majoria dels
receptors en veure la imatge comparteixen sentits i conceptes. Seguint aquesta
línia, es pot afirmar que el MEME és un producte cultural, en el sentit que som
capaços d’entendre’l perquè hi ha una sèrie de significats compartits implícits
en la nostra cultura. És a dir, segons l’apropament estructuralista, el
significat no es desprèn tan del MEME en si mateix, com de la nostra societat
que dóna un significat concret al text i a la imatge. Com diu Berger, la nostra percepció de la imatge depèn de la
nostra manera de veure ( Berger, 2011).
En segon lloc, el missatge que
transmet el MEME és un clar exemple de com es pot manipular a la cultura de
masses, o millor dit a la cultura popular. I això ens porta a reflexionar sobre
si els MEMES són una de les eines que serveixen per adoctrinar al segle XXI. Cal
però ser optimista i pensar que donat que els MEMES viatgen per tot arreu i
presenten emissors i receptors ben diversos la informació d’aquests és variada,
no únicament d’una ideologia i això acabarà formant ciutadans més crítics i que
seran més reflexius davant de qualsevol notícia que se’ls hi presenti través de
qualsevol mitjà. Malgrat que, és evident que estem més predisposats a acceptar el contingut de
les notícies, en funció de que s'ajustin, més o menys, a la nostra
ideologia.
Per
acabar, cal comentar que en el cas d'aquest MEME cal tenir la capacitat d'anar més
enllà i veure que els significats responen a unes pràctiques socials. L'escrit
et posiciona en un moment i la imatge qüestiona directament la llibertat de
premsa, hi ha una articulació i una associació que agafa sentit en la
interpretació. Baudrillard situa
aquest estat com el de la hiperrealitat,
on el MEME qüestiona
la notícia i especialment els mitjans de comunicació. Com diu aquest autor, tot és un simulacre on les regles de joc no
tenen un marc definit, i la representació esdevé realitat ( Baudrillard, 1978).
[1]Fecé, J.L. ( 2017) El circuit de la cultura. Comunicació i cultura popular. Pàgina 46. Barcelona:UOC.
[2]
HALL, Stuart. (1997) Representation:
Cultural Representations and Signifying Practices. London, Sage Publications,
Cap 1. Pàgina 14. Londres.
[3] HALL, Stuart. (1997) Representation:
Cultural Representations and Signifying Practices. London, Sage Publications,
Cap 1. Pàgina 16. Londres.
[4] Sausurre
fa referència a la diferenciació binària com un aspecte clau que possibilita la
significació. A més a més, Guarné ens parla de la necessitat que tenim de
classificar, d’encasellar. Una necessitat nostra que ens permet guanyar seguretat
vers allò desconegut i que dota a allò diferent de certa connotació negativa.
[5Fecé,
J.L. ( 2017) El circuit de la cultura. Comunicació i cultura popular.
Pàgina 13. Barcelona:UOC
Em sembla molt interessant aquesta refutació de l'escola de Frankfurt a partir dels Memes. Sí que és veritat que poden ser una arma d'expressió del poble envers els poders fàctics. Però em temo que, d'aquí a no res, aquests poders fàctics fagocitaran aquests memes i se'ls faran seus :/ #versiópessimista :D
ResponderEliminarPotser tens tota la raó Marc...de fet últimament la societat demostra això en les seves accions...que al final tot es viral i ens pot tornar...
ResponderEliminarBones...
ResponderEliminarTota l'entrada és molt profunda. El meme que comentes és molt específic, ja que porta una càrrega política notòria. No podem oblidar que hi ha d'altres que només volen fer gràcia...
En el cas dels que tenen intenció d'aportar una informació, no podem oblidar que avui tots els mitjans tenen una intencionalitat concreta a l'hora d'informar. Malauradament tendim a informar-nos només en els mitjans que ens són afins, el que reforça el nostre pensament personal i no ens ajuda a explorar altres opcions. Només una minoria té tendència a fer-ho.
Evidentment l'existència de la xarxa, amb la multiplicitat de connexions i informacions, ha facilitat encara més aquest efecte. Només consultant pàgines afins ja estem massa estona!!