ELS MEMES

Ximi Reilly (2017,12,14) recuperat de http://facebook.com

Aquesta entrada en el bloc tracta sobre els MEMES i concretament sobre un meme que em van  reenviar i que em va crear tal indignació que vaig decidir en el seu moment investigar-lo i utilitzar-lo com a eina d'anàlisi en una altra assignatura.
Amb aquest pretenia fer  una reflexió sobre els mitjans de comunicació en la societat contemporània, la cultura de masses i la cultura popular. Per això analitzaré aquest MEME des de la perspectiva intertextual  ja que aquesta ens permetrà veure el paper que juguen les xarxes socials en el entramat dels mitjans de comunicació i el sentit de la producció i el consum d’imatges.

Per començar, cal descriure aquest meme. En ell apareix un home amb uns tirants grocs i vermells que té una mà alçada i una expressió de sorpresa. Si observem amb atenció, ens adonarem que és un “meme-zoom” un meme que a primer cop d’ull sens presentaria només el que trobem dins del requadre negre que representa la televisió i el que s’està informant i, posteriorment ens permetria veure tot el que hi ha al darrera de la noticia i que a priori canviaria el significat de la notícia.

Josep Lluís Fecé Gómez, defensa que la comunicació s’estudia a partir de les dinàmiques en les que es produeixen[1]. Així doncs, per analitzar aquest MEME una de les primeres coses que cal observar detingudament és la seva font, el MEME de referència correspon a un compte de Facebook gestionat per Ximi Reilly. Aquest és dibuixant i propietari d’una botiga de còmics. Pels seus posts en Facebook i Twitter podem parlar d’un jove d’ideologia anàrquica i sobretot un gran crític dels polítics que actualment governen l’Estat, com també dels mitjans de comunicació.

Partint d’aquest fet, la intenció que tenia aquest MEME és multidireccional. M’explico, en primer lloc, critica directament una cadena de televisió ja que segons Ximi R, no està donant la informació completa d’una notícia, sinó que està manipulant aquesta, sesgant-la i mostrant només allò que a priori sembla que l’interessa a la cadena. D’aquesta manera connecta  la cadena amb una ideologia de dretes o fins i tot feixista. De fet, és una forma molt directa de senyalar complicitats. Segons l’autor, la cadena mostra només allò que vol en funció dels seus interessos propis i, com es completament oposat al pensament de l’autor d’aquest MEME, ell ho critica mitjançant aquest i d’aquesta manera, tal com diu Stuart Hall[2], els MEMES en general, i aquest en particular, intenten donar una representació adequada al marc mental que es vol implementar sobre un determinat fet.

Per altra banda, actualment, on els nacionalismes estan més presents que en altres èpoques, interessa “vendre” que l’atac s’ha produït únicament pel fet de ser espanyol. Tot obviant que Víctor López, l’home que portava els tirants, era simpatitzant de la Falange espanyola. Justament, és això el que denuncia l’autor del MEME, que no es doni tota la informació del fet que es produeix a Saragossa i només es destaqui aquella part que a priori crearà alteració, conflicte i més distanciament entre les parts afectades. De fet la primera vegada que aquesta cadena dóna la notícia sembla que ha estat un català el que ha comés l’atrocitat. I això em porta a reflexionar sobre els conceptes de poder i veritat. La televisió un mitjà tan potent i de tanta difusió pot convertir en veritat qualsevol informació que es transmeti, però els MEMES també ja que compten amb el poder de les xarxes socials i la seva difusió és igual o més potent que la televisió. De fet, aquest MEME ja s’havia compartit més de 5000 vegades el mateix dia de creació. La realitat és que MEMES com aquest van provocar que hores més tard que sortís la primera notícia, es comencés a parlar de qui era Víctor López, quina era la seva ideologia i què va provocar la baralla que el va portar al fatal desenllaç; quelcom que no s’havia plantejat quan es dóna la informació per primer cop. Sigui quina sigui la veritat, el fet que el MEME fos viral va fer que aquest arribés a tota mena de receptors, i això va comportar que molta gent donés el meme per fals i manipulador – lectura d’oposició-[5 però molts altres, com les cadenes de televisió que no són les que surten al MEME, se’l van creure –lectura dominant- i van reeditar la notícia. També, com sempre succeeix, va haver-hi receptors que  dubtaven i no serien capaços de posicionar-se sobre la veracitat o no del MEME –lectura negociada-.  

Arribats a aquest punt, cal dir que probablement l’emissor pretén despertar consciències però evidentment afins a la seva visió i ideologia, i això ens porta a qüestionar l’escola de Frankfurt des de l’autonomia de la cultura. És a dir, malgrat una ideologia dominant que pretén imposar-se, el públic dels MEMES que és heterogeni el consumeix, construeix el seu propi significat en funció dels seus coneixements i per tant pot ser productor d’altres significats alhora. Això ens demostra que s’ha acabat amb el sistema hegemònic i s’han descentralitzat els canals d’informació. A més a més, cal afegir que aquest MEME es pot treballar des del context de la producció i de la recepció, però també des del context de la comunicació on emissor i receptor es preocupen de l’actualitat del nostre país i que s’extrapola en la visió del MEME.



CONCLUSIÓ

L'emissor fa ús de les noves tecnologies i des d'una posició de poder -a priori-, controla molt bé tots els processos, la producció, la representació, la identitat, el consum i la regulació. Els artefactes culturals dins la xarxa naveguen i són interpretats lliurement. La majoria dels receptors en veure la imatge comparteixen sentits i conceptes. Seguint aquesta línia, es pot afirmar que el MEME és un producte cultural, en el sentit que som capaços d’entendre’l perquè hi ha una sèrie de significats compartits implícits en la nostra cultura. És a dir, segons l’apropament estructuralista, el significat no es desprèn tan del MEME en si mateix, com de la nostra societat que dóna un significat concret al text i a la imatge. Com diu Berger, la nostra percepció de la imatge depèn de la nostra manera de veure ( Berger, 2011).

En segon lloc, el missatge que transmet el MEME és un clar exemple de com es pot manipular a la cultura de masses, o millor dit a la cultura popular. I això ens porta a reflexionar sobre si els MEMES són una de les eines que serveixen per adoctrinar al segle XXI. Cal però ser optimista i pensar que donat que els MEMES viatgen per tot arreu i presenten emissors i receptors ben diversos la informació d’aquests és variada, no únicament d’una ideologia i això acabarà formant ciutadans més crítics i que seran més reflexius davant de qualsevol notícia que se’ls hi presenti través de qualsevol mitjà. Malgrat que, és evident que estem més predisposats a acceptar el  contingut de les notícies, en funció de que s'ajustin, més o menys, a la nostra ideologia.

Per acabar, cal comentar que en el cas d'aquest MEME cal tenir la capacitat d'anar més enllà i veure que els significats responen a unes pràctiques socials. L'escrit et posiciona en un moment i la imatge qüestiona directament la llibertat de premsa, hi ha una articulació i una associació que agafa sentit en la interpretació. Baudrillard situa aquest estat com el de la hiperrealitat, on el MEME qüestiona la notícia i especialment els mitjans de comunicació. Com diu aquest autor, tot és un simulacre on les regles de joc no tenen un marc definit, i la representació esdevé realitat ( Baudrillard, 1978).

---

[1]Fecé, J.L. ( 2017) El circuit de la cultura. Comunicació i cultura popular. Pàgina 46. Barcelona:UOC. 

[2] HALL, Stuart. (1997) Representation: Cultural Representations and Signifying Practices. London, Sage Publications, Cap 1. Pàgina 14. Londres.

[3] HALL, Stuart. (1997) Representation: Cultural Representations and Signifying Practices. London, Sage Publications, Cap 1. Pàgina 16. Londres.

[4] Sausurre fa referència a la diferenciació binària com un aspecte clau que possibilita la significació. A més a més, Guarné ens parla de la necessitat que tenim de classificar, d’encasellar. Una necessitat nostra que ens permet guanyar seguretat vers allò desconegut i que dota a allò diferent de certa connotació negativa.

[5Fecé, J.L. ( 2017) El circuit de la cultura. Comunicació i cultura popular. Pàgina 13. Barcelona:UOC