1. INTRODUCCIÓ
Aquesta activitat
té com a objectiu realitzar una anàlisi lexicomètrica a partir de la informació
recopilada de dos blocs diferents que parlen i tracten sobre el feminisme i les
diferències de gènere, sense oblidar-se de la violència de gènere que cada dia
és més freqüent en la nostra societat.
Desprès d’haver
llegit molts blocs i analitzat detingudament quina tipologia s’adequa millor al
meu objecte d’estudi, he decidit triar el bloc d’una activista força coneguda
com és la Lidia Falcón i el bloc coordinat per Isabel Valdés que té
al diari El País.
He triat 6 articles
diferents de cada un d’aquests blocs que porten per títol:
BLOC DE
LÍDIA FALCÓN
|
BLOC DEL
DIARI “ EL PAÍS”
|
Las
categorias que matan
|
Él
quiere ponerse malles, ella ser fontanera
|
Politizar
el feminismo
|
El
Corán utiliza un lenguaje inclusivo, hoy Alá diría “ portavoza”
|
El triunfo
del 8 de marzo ( y las necedades que se han dicho)
|
“La
niña sin miedo” se plantará frente a la sede de Wall Street
|
Huelga
de mujeres
|
Soy
feminazi?
|
Quién
mató a Mame Mbaye?
|
Solo
mujeres
|
Mujeres
de la II República
|
De
Alcàsser a la Manada: ellos violan, matan, o ambas, y ellas tienen la culpa
|
Per realitzar
aquest anàlisi s’ha utilitzat el programa AntConc.
2. ANÀLISIS LEXICOMÈTRICA
En primer lloc,
s’han analitzat els articles extret del bloc del diari El País.
En aquests podem
observar que els 3 lemes més utilitzats han estat dona, homes i feminisme. Tot
i que s’ha lematitzat el corpus i d’aquesta lematització han sortit dos dels
lemes més emprats, cal dir que quan es va fer l’anàlisi de paraules més
utilitzades van sortir les mateixes en les primeres posicions.
Referent a la
riquesa lèxica, ens trobem amb un 0’58[1], això vol dir s’han
utilitzat diferents mots per referir-se al mateix aspecte, tot i que potser la
riquesa lingüística no és molt elevada.
Per altra banda,
hem volgut analitzar la freqüència amb la que apareixen juntes certes paraules.
És a dir, aïlladament ja hem vist quines són les paraules més emprades, però
donant un pas més enllà, hem analitzat quins són els n-grames més destacables i
les combinacions més emprades són: “llenguatge inclusiu”, “contra la igualtat”
i “discriminació per raó de sexe”, quelcom que no crida gaire l’atenció donada
la temàtica del bloc.
Arribats a aquest
punt, passarem a parlar del bloc de Lídia Falcón.
En aquest les
paraules més emprades són: dones, feminisme i gènere, quelcom molt semblant al
bloc anteriorment analitzat. A nivell de riquesa lèxica, aquest es troba en un
0’61, un resultat una mica superior al bloc coordinat per Isabel Valdés.
Els n-grames més destacables
han estat: “escletxa salarial”, “el moviment feminista” i “contra la violència
de gènere”. La qual cosa ens mostra un bloc activista amb una alta càrrega reivindicativa.
Per altra banda,
tot investigant les opcions d’anàlisis que el programa Antconc ens permet
realitzar, hem pogut veure que a nivell de concordança cada cop que s’utilitza
el mot esquerre és per referir-se als partits polítics d’aquesta ideologia.
Per últim, s’ha
decidit analitzar en conjunt tots els articles per veure si els resultats
diferien. Primerament, cal dir que les paraules claus coincideixen amb les tres
que ho eren al bloc de Lídia Falcón; quelcom semblant passa amb les seqüències
de paraules més repetides que són: “el moviment feminista” i “la violència de
gènere”.
Per altra banda, a
nivell de riquesa lèxica, el fet de analitzar els articles conjuntament no
afavoreix aquesta ja que baixa al 0’53. És cert que és quelcom molt complicat
quan l’eix central a partir del qual giren tots els articles és el feminisme.
Al cap hi ha la fi, quan s’analitza un tema determinat les paraules emprades
solen ser molt semblants i no difereixen gaire, tot i que l’article l’escriguin
persones diferents.
3. CONCLUSIÓ
Pel que fa els
blocs analitzats cal comentar que en tots els articles ens hem trobat amb dones
preocupades per la situació actual del seu gènere i de la política, en general.
El moviment feminista i la lluita per la igualtat de gènere és una constant que
es repeteix al llarg dels mesos en tots els articles analitzats, així com també
ho és la preocupació respecte la violència de gènere que ha augmentat en les
darreres dècades.
Tot i així, el bloc
de Lídia Falcón és molt més reivindicatiu i en certa manera dels seus articles
es desprèn que l’opinió de l’escriptora no es queda en una pantalla, sinó que
lluita, defensa i actua en favor de la igualtat de la dona.
Per últim, cal dir
que aquesta anàlisi lexicomètrica ha estat possible gràcies al programa
AntConc. Una eina que ens mostra les paraules i estructures més emprades en un
text. Ens permet establir relacions entre mots i obviar aquelles paraules que
no tenen cap mena de valor terminològic. A més a més, és una eina molt útil per
analitzar l’estil de les autores dels articles, així com per reflexionar sobre
la realitat i el neguit sobre un tema concret.
4. BIBLIOGRAFIA
4. BIBLIOGRAFIA
· Navarro, Borja. (2014) Guia ràpida de anàlisis de corpus (con AntConc). Universitat
d’Alacant
[1] La riquesa lingüística es valora entre
0-1, sent 1 la màxima puntuació. Per poder valorar el més objectivament aquest
aspecte s’han utilitzat textos molt semblants en quant a quantitat de paraules.
No hay comentarios:
Publicar un comentario